genitiu

Borrowed from Latin genitīvus.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʒə.niˈtiw]
• IPA^(key): (Valencia) [d͡ʒe.niˈtiw]
• Rhymes: -iw

genitiu (feminine genitiva, masculine plural genitius, feminine plural genitives)

1. (grammar) genitive

genitiu m (plural genitius)

1. (grammar) the genitive

• genitiu absolut

• “genitiu” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “genitiu” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “genitiu”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “genitiu”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007

genitiu m (plural genitius)

1. (grammar) the genitive

• Diccionari General de la Lenga Occitana, L’Academia occitana – Consistòri del Gai Saber, 2008-2024, page 348.