lliçó

Inherited from Latin lēctiōnem. First attested in the 14th century.^[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencia) [ʎiˈso]

• Audio:

  (file)

• Rhymes: -o

lliçó m (plural lliçons)

1. lesson

• alliçonar

• “lliçó”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “lliçó” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “lliçó” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.