puix

Inherited from Vulgar Latin *postius.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈpuʃ]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈpujʃ]

puix

1. (usually with que) since, because

• “puix”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “puix”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “puix” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “puix” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Vulgar Latin *posseō, alteration of earlier possō, a regularization of Latin possum. Compare French puis.

puix

1. first-person singular present indicative of poder

• “poder” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.