quirat

From Arabic قِيرَاط (qīrāṭ, “husk”), from Ancient Greek κεράτιον (kerátion, “carob seed”), diminutive form of κέρας (kéras, “horn”).

• IPA^(key): (Central, Balearic, Valencia) [kiˈɾat]
• Rhymes: -at

quirat m (plural quirats)

1. carat

• “quirat”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “quirat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “quirat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “quirat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.