sadian
Old English
Etymology
From Proto-West Germanic *sadōn
Pronunciation
- IPA(key): /ˈsɑ.di.ɑn/
Verb
sadian
Conjugation
Conjugation of sadian (weak, class 2)
| infinitive | sadian | sadienne |
|---|---|---|
| indicative mood | present tense | past tense |
| first person singular | sadiġe | sadode |
| second person singular | sadast | sadodest |
| third person singular | sadaþ | sadode |
| plural | sadiaþ | sadodon |
| subjunctive | present tense | past tense |
| singular | sadiġe | sadode |
| plural | sadiġen | sadoden |
| imperative | ||
| singular | sada | |
| plural | sadiaþ | |
| participle | present | past |
| sadiende | (ġe)sadod | |