smilare
Swedish
Etymology
Noun
smilare c
- smiler (person who smiles)
Usage notes
Often with a connotation of wheedling or unctuousness.
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | smilare | smilares |
| definite | smilaren | smilarens | |
| plural | indefinite | smilare | smilares |
| definite | smilarna | smilarnas |