tentaculat
Romanian
Etymology
Noun
tentaculat n (plural tentaculate)
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | ||
| nominative-accusative | tentaculat | tentaculatul | tentaculate | tentaculatele | |
| genitive-dative | tentaculat | tentaculatului | tentaculate | tentaculatelor | |
| vocative | tentaculatule | tentaculatelor | |||