vermell
Catalan
Etymology
Inherited from Old Catalan vermell~vermeyl, from Latin vermiculus (“little worm”). Compare Occitan vermelh, French vermeil, Spanish bermejo, Portuguese vermelho, Italian vermiglio. First attested in the 13th century.[1]
Pronunciation
- IPA(key): (Central) [bərˈmɛʎ]
- IPA(key): (Balearic) [vərˈməʎ]
- IPA(key): (Valencia) [veɾˈmeʎ]
Audio: (file)
Adjective
vermell (feminine vermella, masculine plural vermells, feminine plural vermelles)
Derived terms
- becvermell
- envermellir
- posar-se vermell
- tornar-se vermell
- vermellejar
- vermellenc
- vermellet
- vermellor
- vermellós
Noun
vermell m (plural vermells)
See also
| blanc | gris | negre |
| roig, vermell; carmesí | taronja; marró | groc; crema |
| verd llima | verd | |
| cian; xarxet | atzur | blau |
| violat; indi | magenta; lila, porpra | rosa |
References
- ^ “vermell”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
Further reading
- “vermell”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “vermell” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “vermell” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.