amenaçar

Inherited from Vulgar Latin *admināciāre < *mināciāre, a verb based on Latin minācia (“threat”).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.mə.nəˈsa]
• IPA^(key): (Valencia) [a.me.naˈsaɾ]

amenaçar (first-person singular present amenaço, first-person singular preterite amenací, past participle amenaçat)

1. (transitive) to threaten; to menace
   • 2008, Miquel Pujol i Palol, Les plantes cultivades. 1. Cereals, →ISBN, page 105:

     Els camps de conreu són amenaçats per l'expansió de la urbanització del territori, com és el cas de la nova carretera de la fotografia 175.

     Croplands are threatened by the expansion of urbanization in the territory, such as the case of the new highway in photograph 175.

• “amenaçar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “amenaçar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “amenaçar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “amenaçar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Old Occitan, from Vulgar Latin *admināciāre < *mināciāre, a verb based on Latin minācia (“threat”).

amenaçar

1. (transitive) to threaten; to menace

• menaçar