annexionar

Catalan

Etymology

From annexió +‎ -ar.

Pronunciation

  • IPA(key): (Central) [ən.nək.si.uˈna]
  • IPA(key): (Balearic) [ən.nək.si.oˈna]
  • IPA(key): (Valencia) [a.nek.si.oˈnaɾ]

Verb

annexionar (first-person singular present annexiono, first-person singular preterite annexioní, past participle annexionat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

  1. (transitive) to annex
    Synonym: annexar

Conjugation

    Conjugation of annexionar (first conjugation)
infinitive annexionar
gerund annexionant
past participle masculine feminine
singular annexionat annexionada
plural annexionats annexionades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present annexiono annexiones annexiona annexionem annexioneu annexionen
imperfect annexionava annexionaves annexionava annexionàvem annexionàveu annexionaven
future annexionaré annexionaràs annexionarà annexionarem annexionareu annexionaran
preterite annexioní annexionares annexionà annexionàrem annexionàreu annexionaren
conditional annexionaria annexionaries annexionaria annexionaríem annexionaríeu annexionarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present annexioni annexionis annexioni annexionem annexioneu annexionin
imperfect annexionés annexionessis annexionés annexionéssim annexionéssiu annexionessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — annexiona annexioni annexionem annexioneu annexionin
negative (no) — no annexionis no annexioni no annexionem no annexioneu no annexionin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.