bòvid

Formed from the root of Latin bovem with the suffix -ido, ultimately deriving from Ancient Greek -ίδης (-ídēs).

• IPA^(key): (Central) [ˈbɔ.βit]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [ˈbɔ.vit]

bòvid m (plural bòvids)

1. bovine

• bou
• boví

• “bòvid”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “bòvids”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “bòvid” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “bòvid” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.