burxar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *burdicāre, influenced by punxar.

Pronunciation

Verb

burxar (first-person singular present burxo, first-person singular preterite burxí, past participle burxat)

  1. to poke
  2. to stir up
  3. to tease, to provoke
  4. to prod

Conjugation

    Conjugation of burxar (first conjugation)
infinitive burxar
gerund burxant
past participle masculine feminine
singular burxat burxada
plural burxats burxades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present burxo burxes burxa burxem burxeu burxen
imperfect burxava burxaves burxava burxàvem burxàveu burxaven
future burxaré burxaràs burxarà burxarem burxareu burxaran
preterite burxí burxares burxà burxàrem burxàreu burxaren
conditional burxaria burxaries burxaria burxaríem burxaríeu burxarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present burxi burxis burxi burxem burxeu burxin
imperfect burxés burxessis burxés burxéssim burxéssiu burxessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — burxa burxi burxem burxeu burxin
negative (no) — no burxis no burxi no burxem no burxeu no burxin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.