col·lidir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin collīdere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

Verb

col·lidir (first-person singular present col·lideixo, first-person singular preterite col·lidí, past participle col·lidit)

  1. (intransitive) to collide, to crash
    Synonym: topar

Conjugation

    Conjugation of col·lidir (third conjugation, with -eix-)
infinitive col·lidir
gerund col·lidint
past participle masculine feminine
singular col·lidit col·lidida
plural col·lidits col·lidides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present col·lideixo col·lideixes col·lideix col·lidim col·lidiu col·lideixen
imperfect col·lidia col·lidies col·lidia col·lidíem col·lidíeu col·lidien
future col·lidiré col·lidiràs col·lidirà col·lidirem col·lidireu col·lidiran
preterite col·lidí col·lidires col·lidí col·lidírem col·lidíreu col·lidiren
conditional col·lidiria col·lidiries col·lidiria col·lidiríem col·lidiríeu col·lidirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present col·lideixi col·lideixis col·lideixi col·lidim col·lidiu col·lideixin
imperfect col·lidís col·lidissis col·lidís col·lidíssim col·lidíssiu col·lidissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — col·lideix col·lideixi col·lidim col·lidiu col·lideixin
negative (no) — no col·lideixis no col·lideixi no col·lidim no col·lidiu no col·lideixin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.