concedir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin concēdere, with normal change of conjugation to -ir. First attested in 1653.[1]

Pronunciation

  • IPA(key): (Central) [kun.səˈði]
  • IPA(key): (Balearic) [kon.səˈði]
  • IPA(key): (Valencia) [kon.seˈðiɾ]
  • Rhymes: -i(ɾ)

Verb

concedir (first-person singular present concedeixo, first-person singular preterite concedí, past participle concedit)

  1. to give out, to concede, to grant

Conjugation

    Conjugation of concedir (third conjugation, with -eix-)
infinitive concedir
gerund concedint
past participle masculine feminine
singular concedit concedida
plural concedits concedides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present concedeixo concedeixes concedeix concedim concediu concedeixen
imperfect concedia concedies concedia concedíem concedíeu concedien
future concediré concediràs concedirà concedirem concedireu concediran
preterite concedí concedires concedí concedírem concedíreu concediren
conditional concediria concediries concediria concediríem concediríeu concedirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present concedeixi concedeixis concedeixi concedim concediu concedeixin
imperfect concedís concedissis concedís concedíssim concedíssiu concedissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — concedeix concedeixi concedim concediu concedeixin
negative (no) — no concedeixis no concedeixi no concedim no concediu no concedeixin

References

  1. ^ “concedir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.