conduir

Catalan

Etymology

Inherited from Latin condūcere (“lead, bring or draw together”), with normal change of conjugation to -ir, from con- + dūcō (“lead”).

Pronunciation

Verb

conduir (first-person singular present condueixo, first-person singular preterite conduí, past participle conduït)

  1. to lead, guide
  2. to drive (a vehicle)
  3. to conduct (e.g. electricity or heat)

Conjugation

    Conjugation of conduir (third conjugation, with -eix-)
infinitive conduir
gerund conduint
past participle masculine feminine
singular conduït conduïda
plural conduïts conduïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present condueixo condueixes condueix conduïm conduïu condueixen
imperfect conduïa conduïes conduïa conduíem conduíeu conduïen
future conduiré conduiràs conduirà conduirem conduireu conduiran
preterite conduí conduïres conduí conduírem conduíreu conduïren
conditional conduiria conduiries conduiria conduiríem conduiríeu conduirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present condueixi condueixis condueixi conduïm conduïu condueixin
imperfect conduís conduïssis conduís conduíssim conduíssiu conduïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — condueix condueixi conduïm conduïu condueixin
negative (no) — no condueixis no condueixi no conduïm no conduïu no condueixin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.