desallotjar

Catalan

Etymology

From des- +‎ allotjar.

Verb

desallotjar (first-person singular present desallotjo, first-person singular preterite desallotgí, past participle desallotjat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /ɔ/

  1. to evacuate (from a demonstration)
  2. to evict (from a building)

Conjugation

    Conjugation of desallotjar (first conjugation, j-g alternation)
infinitive desallotjar
gerund desallotjant
past participle masculine feminine
singular desallotjat desallotjada
plural desallotjats desallotjades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desallotjo desallotges desallotja desallotgem desallotgeu desallotgen
imperfect desallotjava desallotjaves desallotjava desallotjàvem desallotjàveu desallotjaven
future desallotjaré desallotjaràs desallotjarà desallotjarem desallotjareu desallotjaran
preterite desallotgí desallotjares desallotjà desallotjàrem desallotjàreu desallotjaren
conditional desallotjaria desallotjaries desallotjaria desallotjaríem desallotjaríeu desallotjarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desallotgi desallotgis desallotgi desallotgem desallotgeu desallotgin
imperfect desallotgés desallotgessis desallotgés desallotgéssim desallotgéssiu desallotgessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — desallotja desallotgi desallotgem desallotgeu desallotgin
negative (no) — no desallotgis no desallotgi no desallotgem no desallotgeu no desallotgin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.