descavalcar
Catalan
Etymology
Inherited from Vulgar Latin *discaballicāre. By surface analysis, des- + cavalcar.
Pronunciation
- IPA(key): (Central) [dəs.kə.βəlˈka]
- IPA(key): (Balearic) [dəs.kə.vəlˈka]
- IPA(key): (Valencia) [des.ka.valˈkaɾ]
Verb
descavalcar (first-person singular present descavalco, first-person singular preterite descavalquí, past participle descavalcat)
- (intransitive) to dismount
Conjugation
Conjugation of descavalcar (first conjugation, c-qu alternation)
Derived terms
- descavalcador
Further reading
- “descavalcar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “descavalcar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
- “descavalcar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “descavalcar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.