desemparar

Catalan

Etymology

From des- +‎ emparar.

Pronunciation

Verb

desemparar (first-person singular present desemparo, first-person singular preterite desemparí, past participle desemparat)

  1. (transitive) to abandon, to desert

Conjugation

    Conjugation of desemparar (first conjugation)
infinitive desemparar
gerund desemparant
past participle masculine feminine
singular desemparat desemparada
plural desemparats desemparades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desemparo desempares desempara desemparem desempareu desemparen
imperfect desemparava desemparaves desemparava desemparàvem desemparàveu desemparaven
future desempararé desempararàs desempararà desempararem desemparareu desempararan
preterite desemparí desemparares desemparà desemparàrem desemparàreu desempararen
conditional desempararia desempararies desempararia desempararíem desempararíeu desempararien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desempari desemparis desempari desemparem desempareu desemparin
imperfect desemparés desemparessis desemparés desemparéssim desemparéssiu desemparessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — desempara desempari desemparem desempareu desemparin
negative (no) — no desemparis no desempari no desemparem no desempareu no desemparin

Further reading

Anagrams

  • emparrades
This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.