desenfrenar
Catalan
Etymology
Verb
desenfrenar (first-person singular present desenfreno, first-person singular preterite desenfrení, past participle desenfrenat)
- (transitive) to unbridle
- (transitive, figurative) to set free, let loose
- (transitive) to bolt, run wild
- Synonym: desbocar-se
- (pronominal, figurative) to break free, to lose control
Conjugation
Conjugation of desenfrenar (first conjugation)
| infinitive | desenfrenar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| gerund | desenfrenant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | desenfrenat | desenfrenada | |||||
| plural | desenfrenats | desenfrenades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | desenfreno | desenfrenes | desenfrena | desenfrenem | desenfreneu | desenfrenen | |
| imperfect | desenfrenava | desenfrenaves | desenfrenava | desenfrenàvem | desenfrenàveu | desenfrenaven | |
| future | desenfrenaré | desenfrenaràs | desenfrenarà | desenfrenarem | desenfrenareu | desenfrenaran | |
| preterite | desenfrení | desenfrenares | desenfrenà | desenfrenàrem | desenfrenàreu | desenfrenaren | |
| conditional | desenfrenaria | desenfrenaries | desenfrenaria | desenfrenaríem | desenfrenaríeu | desenfrenarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | desenfreni | desenfrenis | desenfreni | desenfrenem | desenfreneu | desenfrenin | |
| imperfect | desenfrenés | desenfrenessis | desenfrenés | desenfrenéssim | desenfrenéssiu | desenfrenessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| affirmative | — | desenfrena | desenfreni | desenfrenem | desenfreneu | desenfrenin | |
| negative (no) | — | no desenfrenis | no desenfreni | no desenfrenem | no desenfreneu | no desenfrenin | |
Derived terms
- desenfrenament
- desenfrenat
Further reading
- “desenfrenar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
Spanish
Etymology
Pronunciation
- IPA(key): /desenfɾeˈnaɾ/ [d̪e.sẽɱ.fɾeˈnaɾ]
- Rhymes: -aɾ
- Syllabification: de‧sen‧fre‧nar
Verb
desenfrenar (first-person singular present desenfreno, first-person singular preterite desenfrené, past participle desenfrenado)
- to unbridle
- (reflexive) to lose control; to break free
Conjugation
Conjugation of desenfrenar (See Appendix:Spanish verbs)
Selected combined forms of desenfrenar
These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
| with infinitive desenfrenar | dative | desenfrenarme | desenfrenarte | desenfrenarle, desenfrenarse | desenfrenarnos | desenfrenaros | desenfrenarles, desenfrenarse |
| accusative | desenfrenarme | desenfrenarte | desenfrenarlo, desenfrenarla, desenfrenarse | desenfrenarnos | desenfrenaros | desenfrenarlos, desenfrenarlas, desenfrenarse | |
| with gerund desenfrenando | dative | desenfrenándome | desenfrenándote | desenfrenándole, desenfrenándose | desenfrenándonos | desenfrenándoos | desenfrenándoles, desenfrenándose |
| accusative | desenfrenándome | desenfrenándote | desenfrenándolo, desenfrenándola, desenfrenándose | desenfrenándonos | desenfrenándoos | desenfrenándolos, desenfrenándolas, desenfrenándose | |
| with informal second-person singular tú imperative desenfrena | dative | desenfréname | desenfrénate | desenfrénale | desenfrénanos | not used | desenfrénales |
| accusative | desenfréname | desenfrénate | desenfrénalo, desenfrénala | desenfrénanos | not used | desenfrénalos, desenfrénalas | |
| with informal second-person singular vos imperative desenfrená | dative | desenfrename | desenfrenate | desenfrenale | desenfrenanos | not used | desenfrenales |
| accusative | desenfrename | desenfrenate | desenfrenalo, desenfrenala | desenfrenanos | not used | desenfrenalos, desenfrenalas | |
| with formal second-person singular imperative desenfrene | dative | desenfréneme | not used | desenfrénele, desenfrénese | desenfrénenos | not used | desenfréneles |
| accusative | desenfréneme | not used | desenfrénelo, desenfrénela, desenfrénese | desenfrénenos | not used | desenfrénelos, desenfrénelas | |
| with first-person plural imperative desenfrenemos | dative | not used | desenfrenémoste | desenfrenémosle | desenfrenémonos | desenfrenémoos | desenfrenémosles |
| accusative | not used | desenfrenémoste | desenfrenémoslo, desenfrenémosla | desenfrenémonos | desenfrenémoos | desenfrenémoslos, desenfrenémoslas | |
| with informal second-person plural imperative desenfrenad | dative | desenfrenadme | not used | desenfrenadle | desenfrenadnos | desenfrenaos | desenfrenadles |
| accusative | desenfrenadme | not used | desenfrenadlo, desenfrenadla | desenfrenadnos | desenfrenaos | desenfrenadlos, desenfrenadlas | |
| with formal second-person plural imperative desenfrenen | dative | desenfrénenme | not used | desenfrénenle | desenfrénennos | not used | desenfrénenles, desenfrénense |
| accusative | desenfrénenme | not used | desenfrénenlo, desenfrénenla | desenfrénennos | not used | desenfrénenlos, desenfrénenlas, desenfrénense | |
Further reading
- “desenfrenar”, in Diccionario de la lengua española [Dictionary of the Spanish Language] (in Spanish), online version 23.8, Royal Spanish Academy [Spanish: Real Academia Española], 10 December 2024