desensabonar

Catalan

Etymology

From des- +‎ ensabonar.

Verb

desensabonar (first-person singular present desensabono, first-person singular preterite desensaboní, past participle desensabonat)

  1. (transitive) to remove lather or soap from, to rinse

Conjugation

    Conjugation of desensabonar (first conjugation)
infinitive desensabonar
gerund desensabonant
past participle masculine feminine
singular desensabonat desensabonada
plural desensabonats desensabonades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desensabono desensabones desensabona desensabonem desensaboneu desensabonen
imperfect desensabonava desensabonaves desensabonava desensabonàvem desensabonàveu desensabonaven
future desensabonaré desensabonaràs desensabonarà desensabonarem desensabonareu desensabonaran
preterite desensaboní desensabonares desensabonà desensabonàrem desensabonàreu desensabonaren
conditional desensabonaria desensabonaries desensabonaria desensabonaríem desensabonaríeu desensabonarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desensaboni desensabonis desensaboni desensabonem desensaboneu desensabonin
imperfect desensabonés desensabonessis desensabonés desensabonéssim desensabonéssiu desensabonessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — desensabona desensaboni desensabonem desensaboneu desensabonin
negative (no) — no desensabonis no desensaboni no desensabonem no desensaboneu no desensabonin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.