desenvelar
Catalan
Etymology
From des- + envelar (“to veil”).
Verb
desenvelar (first-person singular present desenvelo, first-person singular preterite desenvelí, past participle desenvelat)
Conjugation
Conjugation of desenvelar (first conjugation)
| infinitive | desenvelar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| gerund | desenvelant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | desenvelat | desenvelada | |||||
| plural | desenvelats | desenvelades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | desenvelo | desenveles | desenvela | desenvelem | desenveleu | desenvelen | |
| imperfect | desenvelava | desenvelaves | desenvelava | desenvelàvem | desenvelàveu | desenvelaven | |
| future | desenvelaré | desenvelaràs | desenvelarà | desenvelarem | desenvelareu | desenvelaran | |
| preterite | desenvelí | desenvelares | desenvelà | desenvelàrem | desenvelàreu | desenvelaren | |
| conditional | desenvelaria | desenvelaries | desenvelaria | desenvelaríem | desenvelaríeu | desenvelarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | desenveli | desenvelis | desenveli | desenvelem | desenveleu | desenvelin | |
| imperfect | desenvelés | desenvelessis | desenvelés | desenveléssim | desenveléssiu | desenvelessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| affirmative | — | desenvela | desenveli | desenvelem | desenveleu | desenvelin | |
| negative (no) | — | no desenvelis | no desenveli | no desenvelem | no desenveleu | no desenvelin | |
Further reading
- “desenvelar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025