desobeir

See also: désobéir

Catalan

Etymology

From des- +‎ obeir.

Pronunciation

  • Rhymes: -i(ɾ)

Verb

desobeir (first-person singular present desobeeixo, first-person singular preterite desobeí, past participle desobeït)

  1. to disobey
    Antonym: obeir

Conjugation

    Conjugation of desobeir (third conjugation, with -eix-)
infinitive desobeir
gerund desobeint
past participle masculine feminine
singular desobeït desobeïda
plural desobeïts desobeïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desobeeixo desobeeixes desobeeix desobeïm desobeïu desobeeixen
imperfect desobeïa desobeïes desobeïa desobeíem desobeíeu desobeïen
future desobeiré desobeiràs desobeirà desobeirem desobeireu desobeiran
preterite desobeí desobeïres desobeí desobeírem desobeíreu desobeïren
conditional desobeiria desobeiries desobeiria desobeiríem desobeiríeu desobeirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present desobeeixi desobeeixis desobeeixi desobeïm desobeïu desobeeixin
imperfect desobeís desobeïssis desobeís desobeíssim desobeíssiu desobeïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — desobeeix desobeeixi desobeïm desobeïu desobeeixin
negative (no) — no desobeeixis no desobeeixi no desobeïm no desobeïu no desobeeixin

Further reading

Middle French

Verb

desobeir

  1. to disobey
This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.