destil·lar

See also: destillar

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin dēstīllāre.

Pronunciation

Verb

destil·lar (first-person singular present destil·lo, first-person singular preterite destil·lí, past participle destil·lat)

  1. (transitive) to distill

Conjugation

    Conjugation of destil·lar (first conjugation)
infinitive destil·lar
gerund destil·lant
past participle masculine feminine
singular destil·lat destil·lada
plural destil·lats destil·lades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present destil·lo destil·les destil·la destil·lem destil·leu destil·len
imperfect destil·lava destil·laves destil·lava destil·làvem destil·làveu destil·laven
future destil·laré destil·laràs destil·larà destil·larem destil·lareu destil·laran
preterite destil·lí destil·lares destil·là destil·làrem destil·làreu destil·laren
conditional destil·laria destil·laries destil·laria destil·laríem destil·laríeu destil·larien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present destil·li destil·lis destil·li destil·lem destil·leu destil·lin
imperfect destil·lés destil·lessis destil·lés destil·léssim destil·léssiu destil·lessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — destil·la destil·li destil·lem destil·leu destil·lin
negative (no) — no destil·lis no destil·li no destil·lem no destil·leu no destil·lin

Derived terms

Further reading

Anagrams

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.