dissalare

Italian

Etymology

From dis- (“salt”) +‎ sale +‎ -are.

Verb

dissalàre (first-person singular present dissàlo, first-person singular past historic dissalài, past participle dissalàto, auxiliary avére)

  1. to desalinize
    Synonym: desalinizzare

Conjugation

    Conjugation of dissalàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)
infinitive dissalàre
auxiliary verb avére gerund dissalàndo
present participle dissalànte past participle dissalàto
person singular plural
first second third first second third
indicative io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
present dissàlo dissàli dissàla dissaliàmo dissalàte dissàlano
imperfect dissalàvo dissalàvi dissalàva dissalavàmo dissalavàte dissalàvano
past historic dissalài dissalàsti dissalò dissalàmmo dissalàste dissalàrono
future dissalerò dissalerài dissalerà dissalerémo dissaleréte dissalerànno
conditional dissalerèi dissalerésti dissalerèbbe, dissalerébbe dissalerémmo dissaleréste dissalerèbbero, dissalerébbero
subjunctive che io che tu che lui/che lei, che esso/che essa che noi che voi che loro, che essi/che esse
present dissàli dissàli dissàli dissaliàmo dissaliàte dissàlino
imperfect dissalàssi dissalàssi dissalàsse dissalàssimo dissalàste dissalàssero
imperative — tu Lei noi voi Loro
dissàla dissàli dissaliàmo dissalàte dissàlino
negative imperative non dissalàre non dissàli non dissaliàmo non dissalàte non dissàlino

Further reading

  • dissalare in Treccani.it – Vocabolario Treccani on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana

Anagrams

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.