embutxacar

Catalan

Etymology

From en- +‎ butxaca +‎ -ar.

Pronunciation

Verb

embutxacar (first-person singular present embutxaco, first-person singular preterite embutxaquí, past participle embutxacat)

  1. (transitive, reflexive) to pocket, to embezzle

Conjugation

    Conjugation of embutxacar (first conjugation, c-qu alternation)
infinitive embutxacar
gerund embutxacant
past participle masculine feminine
singular embutxacat embutxacada
plural embutxacats embutxacades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present embutxaco embutxaques embutxaca embutxaquem embutxaqueu embutxaquen
imperfect embutxacava embutxacaves embutxacava embutxacàvem embutxacàveu embutxacaven
future embutxacaré embutxacaràs embutxacarà embutxacarem embutxacareu embutxacaran
preterite embutxaquí embutxacares embutxacà embutxacàrem embutxacàreu embutxacaren
conditional embutxacaria embutxacaries embutxacaria embutxacaríem embutxacaríeu embutxacarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present embutxaqui embutxaquis embutxaqui embutxaquem embutxaqueu embutxaquin
imperfect embutxaqués embutxaquessis embutxaqués embutxaquéssim embutxaquéssiu embutxaquessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — embutxaca embutxaqui embutxaquem embutxaqueu embutxaquin
negative (no) — no embutxaquis no embutxaqui no embutxaquem no embutxaqueu no embutxaquin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.