empastifar

Catalan

Etymology

Variant of empastar, from pasta.

Pronunciation

Verb

empastifar (first-person singular present empastifo, first-person singular preterite empastifí, past participle empastifat)

  1. (transitive) to smear, daub
    • 1948, Prudenci Bertrana, L'impenitent:
      Taques de greixum empastifaven els mosaics ordinaris o les rajoles dels menjadors.
      Grease stains soiled the ordinary mosaics or the dining room floor tiles.

Conjugation

    Conjugation of empastifar (first conjugation)
infinitive empastifar
gerund empastifant
past participle masculine feminine
singular empastifat empastifada
plural empastifats empastifades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present empastifo empastifes empastifa empastifem empastifeu empastifen
imperfect empastifava empastifaves empastifava empastifàvem empastifàveu empastifaven
future empastifaré empastifaràs empastifarà empastifarem empastifareu empastifaran
preterite empastifí empastifares empastifà empastifàrem empastifàreu empastifaren
conditional empastifaria empastifaries empastifaria empastifaríem empastifaríeu empastifarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present empastifi empastifis empastifi empastifem empastifeu empastifin
imperfect empastifés empastifessis empastifés empastiféssim empastiféssiu empastifessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — empastifa empastifi empastifem empastifeu empastifin
negative (no) — no empastifis no empastifi no empastifem no empastifeu no empastifin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.