enaltir

Catalan

Etymology

From en- +‎ alt (“high”) +‎ -ir.

Pronunciation

Verb

enaltir (first-person singular present enalteixo, first-person singular preterite enaltí, past participle enaltit)

  1. (transitive) to praise

Conjugation

    Conjugation of enaltir (third conjugation, with -eix-)
infinitive enaltir
gerund enaltint
past participle masculine feminine
singular enaltit enaltida
plural enaltits enaltides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present enalteixo enalteixes enalteix enaltim enaltiu enalteixen
imperfect enaltia enalties enaltia enaltíem enaltíeu enaltien
future enaltiré enaltiràs enaltirà enaltirem enaltireu enaltiran
preterite enaltí enaltires enaltí enaltírem enaltíreu enaltiren
conditional enaltiria enaltiries enaltiria enaltiríem enaltiríeu enaltirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present enalteixi enalteixis enalteixi enaltim enaltiu enalteixin
imperfect enaltís enaltissis enaltís enaltíssim enaltíssiu enaltissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — enalteix enalteixi enaltim enaltiu enalteixin
negative (no) — no enalteixis no enalteixi no enaltim no enaltiu no enalteixin

Derived terms

  • enaltiment

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.