encaterinar

Catalan

Etymology

From en- +‎ Caterina +‎ -ar, after Catherine of Alexandria.

Pronunciation

Verb

encaterinar (first-person singular present encaterino, first-person singular preterite encateriní, past participle encaterinat)

  1. (transitive) to enchant
    Synonyms: embadalir, encapritxar

Conjugation

    Conjugation of encaterinar (first conjugation)
infinitive encaterinar
gerund encaterinant
past participle masculine feminine
singular encaterinat encaterinada
plural encaterinats encaterinades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present encaterino encaterines encaterina encaterinem encaterineu encaterinen
imperfect encaterinava encaterinaves encaterinava encaterinàvem encaterinàveu encaterinaven
future encaterinaré encaterinaràs encaterinarà encaterinarem encaterinareu encaterinaran
preterite encateriní encaterinares encaterinà encaterinàrem encaterinàreu encaterinaren
conditional encaterinaria encaterinaries encaterinaria encaterinaríem encaterinaríeu encaterinarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present encaterini encaterinis encaterini encaterinem encaterineu encaterinin
imperfect encaterinés encaterinessis encaterinés encaterinéssim encaterinéssiu encaterinessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — encaterina encaterini encaterinem encaterineu encaterinin
negative (no) — no encaterinis no encaterini no encaterinem no encaterineu no encaterinin

Derived terms

  • encaterinament

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.