encorbar
Catalan
Etymology
Inherited from Latin incurvāre. First attested in the 13th century.[1]
Pronunciation
Verb
encorbar (first-person singular present encorbo, first-person singular preterite encorbí, past participle encorbat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/
Conjugation
Conjugation of encorbar (first conjugation)
infinitive | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | |||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | |||||||
plural | |||||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | |||||||
imperfect | |||||||
future | |||||||
preterite | |||||||
conditional | |||||||
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | |||||||
imperfect | |||||||
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | ||||||
negative (no) | — | no encorbis | no encorbi | no encorbem | no encorbeu | no encorbin |
Related terms
References
- ^ “encorbar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
Further reading
- “encorbar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “encorbar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “encorbar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.