entristir

Catalan

Alternative forms

  • entristar

Etymology

From en- +‎ trist +‎ -ir.

Pronunciation

Verb

entristir (first-person singular present entristeixo, first-person singular preterite entristí, past participle entristit)

  1. (transitive, reflexive) to sadden

Conjugation

    Conjugation of entristir (third conjugation, with -eix-)
infinitive entristir
gerund entristint
past participle masculine feminine
singular entristit entristida
plural entristits entristides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present entristeixo entristeixes entristeix entristim entristiu entristeixen
imperfect entristia entristies entristia entristíem entristíeu entristien
future entristiré entristiràs entristirà entristirem entristireu entristiran
preterite entristí entristires entristí entristírem entristíreu entristiren
conditional entristiria entristiries entristiria entristiríem entristiríeu entristirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present entristeixi entristeixis entristeixi entristim entristiu entristeixin
imperfect entristís entristissis entristís entristíssim entristíssiu entristissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — entristeix entristeixi entristim entristiu entristeixin
negative (no) — no entristeixis no entristeixi no entristim no entristiu no entristeixin

Derived terms

  • entristidor
  • intristiment

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.