esdevindre

Catalan

Verb

esdevindre (first-person singular present esdevinc, first-person singular preterite esdevinguí, past participle esdevingut); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

  1. alternative form of esdevenir

Conjugation

    Conjugation of esdevindre (third conjugation, without -eix-, irregular, with velar infix)
infinitive esdevindre
gerund esdevenint
past participle masculine feminine
singular esdevingut esdevinguda
plural esdevinguts esdevingudes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present esdevinc esdevens esdevé esdevenim esdeveniu esdevenen
imperfect esdevenia esdevenies esdevenia esdeveníem esdeveníeu esdevenien
future esdevindré esdevindràs esdevindrà esdevindrem esdevindreu esdevindran
preterite esdevinguí esdevingueres esdevingué esdevinguérem esdevinguéreu esdevingueren
conditional esdevindria esdevindries esdevindria esdevindríem esdevindríeu esdevindrien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present esdevingui esdevinguis esdevingui esdevinguem esdevingueu esdevinguin
imperfect esdevingués esdevinguessis esdevingués esdevinguéssim esdevinguéssiu esdevinguessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — esdevén esdevingui esdevinguem esdeveniu esdevinguin
negative (no) — no esdevinguis no esdevingui no esdevinguem no esdevingueu no esdevinguin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.