esglaiar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *exgladiāre, from Latin gladius.

Pronunciation

Verb

esglaiar (first-person singular present esglaio, first-person singular preterite esglaí, past participle esglaiat)

  1. (transitive) to frighten, terrify
  2. (intransitive, pronominal) to become frighted

Conjugation

    Conjugation of esglaiar (first conjugation)
infinitive esglaiar
gerund esglaiant
past participle masculine feminine
singular esglaiat esglaiada
plural esglaiats esglaiades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present esglaio esglaies esglaia esglaiem esglaieu esglaien
imperfect esglaiava esglaiaves esglaiava esglaiàvem esglaiàveu esglaiaven
future esglaiaré esglaiaràs esglaiarà esglaiarem esglaiareu esglaiaran
preterite esglaí esglaiares esglaià esglaiàrem esglaiàreu esglaiaren
conditional esglaiaria esglaiaries esglaiaria esglaiaríem esglaiaríeu esglaiarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present esglaï esglaïs esglaï esglaiem esglaieu esglaïn
imperfect esglaiés esglaiessis esglaiés esglaiéssim esglaiéssiu esglaiessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — esglaia esglaï esglaiem esglaieu esglaïn
negative (no) — no esglaïs no esglaï no esglaiem no esglaieu no esglaïn
  • esglai
  • esglaiador
  • esglaiament
  • esglaiós

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.