espaordir

Catalan

Etymology

From es- +‎ paor +‎ -ir.

Pronunciation

Verb

espaordir (first-person singular present espaordeixo, first-person singular preterite espaordí, past participle espaordit)

  1. to terrify

Conjugation

    Conjugation of espaordir (third conjugation, with -eix-)
infinitive espaordir
gerund espaordint
past participle masculine feminine
singular espaordit espaordida
plural espaordits espaordides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present espaordeixo espaordeixes espaordeix espaordim espaordiu espaordeixen
imperfect espaordia espaordies espaordia espaordíem espaordíeu espaordien
future espaordiré espaordiràs espaordirà espaordirem espaordireu espaordiran
preterite espaordí espaordires espaordí espaordírem espaordíreu espaordiren
conditional espaordiria espaordiries espaordiria espaordiríem espaordiríeu espaordirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present espaordeixi espaordeixis espaordeixi espaordim espaordiu espaordeixin
imperfect espaordís espaordissis espaordís espaordíssim espaordíssiu espaordissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — espaordeix espaordeixi espaordim espaordiu espaordeixin
negative (no) — no espaordeixis no espaordeixi no espaordim no espaordiu no espaordeixin
This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.