esporuguir

From es- +‎ poruc +‎ -ir.

• IPA^(key): (Central) [əs.pu.ɾuˈɣi]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.po.ɾuˈɣi]
• IPA^(key): (Valencia) [es.po.ɾuˈɣiɾ]

esporuguir (first-person singular present esporugueixo, first-person singular preterite esporuguí, past participle esporuguit)

1. (transitive) to frighten
   • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 14, in La pell freda, La Campana, →ISBN:

     Amb una violència forassenyada va amenaçar amb un pal el triangle, que va fugir esporuguit, i es va endur l'Aneris al far.

     With mad violence, he threatened the triangle with a stick, making him flee in fear, and he took Aneris to the lighthouse.

2. (pronominal) to take fright

   La majoria de les persones s'esporugueixen i corren.

   The majority of people take fright and run.

• esporuguiment

• “esporuguir”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007