grinyolar

Expressive variant of ganyolar (“howl”), from ganyir, from Latin ganniō (“to yelp”).

• IPA^(key): (Central) [ɡɾi.ɲuˈla]
• IPA^(key): (Balearic) [ɡɾi.ɲoˈla]
• IPA^(key): (Valencia) [ɡɾi.ɲoˈlaɾ]

grinyolar (first-person singular present grinyolo, first-person singular preterite grinyolí, past participle grinyolat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /ɔ/

1. to squeak, to creak
   • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 10, in La pell freda, La Campana, →ISBN:

     L'acció desplaçava la reflexió; quan intentava ponderar les coses el meu cervell s'hi resistia, grinyolava, exactament igual com unes frontisses rovellades.

     Action replaced reflection; when I tried to think things over, my brain resisted and it squeaked, exactly like rusty hinges.

• grinyol

• “grinyolar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “grinyolar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “grinyolar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “grinyolar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.