llaminar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *lambinare, frequentive of Latin lambō (“to lick”).

Pronunciation

Verb

llaminar (first-person singular present llamino, first-person singular preterite llaminí, past participle llaminat)

  1. (dialectal, transitive) to lick (of a dam, particularly a ewe, towards her young)

Conjugation

    Conjugation of llaminar (first conjugation)
infinitive llaminar
gerund llaminant
past participle masculine feminine
singular llaminat llaminada
plural llaminats llaminades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present llamino llamines llamina llaminem llamineu llaminen
imperfect llaminava llaminaves llaminava llaminàvem llaminàveu llaminaven
future llaminaré llaminaràs llaminarà llaminarem llaminareu llaminaran
preterite llaminí llaminares llaminà llaminàrem llaminàreu llaminaren
conditional llaminaria llaminaries llaminaria llaminaríem llaminaríeu llaminarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present llamini llaminis llamini llaminem llamineu llaminin
imperfect llaminés llaminessis llaminés llaminéssim llaminéssiu llaminessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — llamina llamini llaminem llamineu llaminin
negative (no) — no llaminis no llamini no llaminem no llamineu no llaminin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.