llicenciar

Catalan

Etymology

From llicència +‎ -ar.

Pronunciation

Verb

llicenciar (first-person singular present llicencio, first-person singular preterite llicencií, past participle llicenciat)

  1. (transitive) to license
  2. (transitive) to confer a degree on
  3. (pronominal) to graduate (with a degree)
  4. (transitive, military) to discharge
  5. (transitive) to dismiss, sack, fire

Conjugation

    Conjugation of llicenciar (first conjugation)
infinitive llicenciar
gerund llicenciant
past participle masculine feminine
singular llicenciat llicenciada
plural llicenciats llicenciades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present llicencio llicencies llicencia llicenciem llicencieu llicencien
imperfect llicenciava llicenciaves llicenciava llicenciàvem llicenciàveu llicenciaven
future llicenciaré llicenciaràs llicenciarà llicenciarem llicenciareu llicenciaran
preterite llicencií llicenciares llicencià llicenciàrem llicenciàreu llicenciaren
conditional llicenciaria llicenciaries llicenciaria llicenciaríem llicenciaríeu llicenciarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present llicenciï llicenciïs llicenciï llicenciem llicencieu llicenciïn
imperfect llicenciés llicenciessis llicenciés llicenciéssim llicenciéssiu llicenciessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — llicencia llicenciï llicenciem llicencieu llicenciïn
negative (no) — no llicenciïs no llicenciï no llicenciem no llicencieu no llicenciïn

Derived terms

  • llicenciand

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.