lligar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan ligar, from Latin ligāre, from Proto-Indo-European *leyǵ- (“to bind”).

Pronunciation

  • IPA(key): (Central, Balearic) [ʎiˈɣa]
  • IPA(key): (Valencia) [ʎiˈɣaɾ]
  • Audio (Catalonia):(file)
  • Rhymes: -a(ɾ)

Verb

lligar (first-person singular present lligo, first-person singular preterite lliguí, past participle lligat)

  1. to link
    Antonym: deslligar
  2. to tie; to attach
    Antonym: deslligar

Conjugation

    Conjugation of lligar (first conjugation, g-gu alternation)
infinitive lligar
gerund lligant
past participle masculine feminine
singular lligat lligada
plural lligats lligades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present lligo lligues lliga lliguem lligueu lliguen
imperfect lligava lligaves lligava lligàvem lligàveu lligaven
future lligaré lligaràs lligarà lligarem lligareu lligaran
preterite lliguí lligares lligà lligàrem lligàreu lligaren
conditional lligaria lligaries lligaria lligaríem lligaríeu lligarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present lligui lliguis lligui lliguem lligueu lliguin
imperfect lligués lliguessis lligués lliguéssim lliguéssiu lliguessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — lliga lligui lliguem lligueu lliguin
negative (no) — no lliguis no lligui no lliguem no lligueu no lliguin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.