magencar

Catalan

Etymology

From magenc +‎ -ar.

Pronunciation

Verb

magencar (first-person singular present magenco, first-person singular preterite magenquí, past participle magencat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

  1. (intransitive) to hoe over, to till

Conjugation

    Conjugation of magencar (first conjugation, c-qu alternation)
infinitive magencar
gerund magencant
past participle masculine feminine
singular magencat magencada
plural magencats magencades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present magenco magenques magenca magenquem magenqueu magenquen
imperfect magencava magencaves magencava magencàvem magencàveu magencaven
future magencaré magencaràs magencarà magencarem magencareu magencaran
preterite magenquí magencares magencà magencàrem magencàreu magencaren
conditional magencaria magencaries magencaria magencaríem magencaríeu magencarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present magenqui magenquis magenqui magenquem magenqueu magenquin
imperfect magenqués magenquessis magenqués magenquéssim magenquéssiu magenquessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — magenca magenqui magenquem magenqueu magenquin
negative (no) — no magenquis no magenqui no magenquem no magenqueu no magenquin

Derived terms

  • remagencar

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.