procedir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin prōcēdere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

Verb

procedir (first-person singular present procedeixo, first-person singular preterite procedí, past participle procedit)

  1. to proceed

Conjugation

    Conjugation of procedir (third conjugation, with -eix-)
infinitive procedir
gerund procedint
past participle masculine feminine
singular procedit procedida
plural procedits procedides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present procedeixo procedeixes procedeix procedim procediu procedeixen
imperfect procedia procedies procedia procedíem procedíeu procedien
future procediré procediràs procedirà procedirem procedireu procediran
preterite procedí procedires procedí procedírem procedíreu procediren
conditional procediria procediries procediria procediríem procediríeu procedirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present procedeixi procedeixis procedeixi procedim procediu procedeixin
imperfect procedís procedissis procedís procedíssim procedíssiu procedissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — procedeix procedeixi procedim procediu procedeixin
negative (no) — no procedeixis no procedeixi no procedim no procediu no procedeixin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.