progressar
Catalan
Etymology
From progrés + -ar. First attested in 1839.[1]
Pronunciation
- IPA(key): (Central) [pɾu.ɣɾəˈsa]
- IPA(key): (Balearic) [pɾo.ɣɾəˈsa]
- IPA(key): (Valencia) [pɾo.ɣɾeˈsaɾ]
- Rhymes: -a(ɾ)
Verb
progressar (first-person singular present progresso, first-person singular preterite progressí, past participle progressat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/
- (intransitive) to progress
Conjugation
Conjugation of progressar (first conjugation)
References
- ^ “progressar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
Further reading
- “progressar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “progressar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “progressar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.