reconèixer

Catalan

Alternative forms

Etymology

Inherited from Latin recognōscere.

Pronunciation

  • IPA(key): (Central) [rə.kuˈnɛ.ʃə]
  • IPA(key): (Balearic) [rə.koˈnə.ʃə]
  • IPA(key): (Valencia) [re.koˈnej.ʃeɾ]
  • Rhymes: -ɛʃe(ɾ)

Verb

reconèixer (first-person singular present reconec, first-person singular preterite reconeguí, past participle reconegut); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

  1. to recognise
  2. to acknowledge

Conjugation

    Conjugation of reconèixer (second conjugation, irregular, with velar infix)
infinitive reconèixer
gerund reconeixent
past participle masculine feminine
singular reconegut reconeguda
plural reconeguts reconegudes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present reconec reconeixes reconeix reconeixem reconeixeu reconeixen
imperfect reconeixia reconeixies reconeixia reconeixíem reconeixíeu reconeixien
future reconeixeré reconeixeràs reconeixerà reconeixerem reconeixereu reconeixeran
preterite reconeguí reconegueres reconegué reconeguérem reconeguéreu reconegueren
conditional reconeixeria reconeixeries reconeixeria reconeixeríem reconeixeríeu reconeixerien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present reconegui reconeguis reconegui reconeguem reconegueu reconeguin
imperfect reconegués reconeguessis reconegués reconeguéssim reconeguéssiu reconeguessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — reconeix reconegui reconeguem reconeixeu reconeguin
negative (no) — no reconeguis no reconegui no reconeguem no reconegueu no reconeguin

Derived terms

References

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.