rejovenir

Catalan

Etymology

From re- +‎ jove +‎ -ir.

Pronunciation

Verb

rejovenir (first-person singular present rejoveneixo, first-person singular preterite rejovení, past participle rejovenit)

  1. (transitive) to rejuvenate

Conjugation

    Conjugation of rejovenir (third conjugation, with -eix-)
infinitive rejovenir
gerund rejovenint
past participle masculine feminine
singular rejovenit rejovenida
plural rejovenits rejovenides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present rejoveneixo rejoveneixes rejoveneix rejovenim rejoveniu rejoveneixen
imperfect rejovenia rejovenies rejovenia rejoveníem rejoveníeu rejovenien
future rejoveniré rejoveniràs rejovenirà rejovenirem rejovenireu rejoveniran
preterite rejovení rejovenires rejovení rejovenírem rejoveníreu rejoveniren
conditional rejoveniria rejoveniries rejoveniria rejoveniríem rejoveniríeu rejovenirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present rejoveneixi rejoveneixis rejoveneixi rejovenim rejoveniu rejoveneixin
imperfect rejovenís rejovenissis rejovenís rejoveníssim rejoveníssiu rejovenissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — rejoveneix rejoveneixi rejovenim rejoveniu rejoveneixin
negative (no) — no rejoveneixis no rejoveneixi no rejovenim no rejoveniu no rejoveneixin

Derived terms

  • rejoveniment

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.