trivialitzar

From trivial +‎ -itzar.

• IPA^(key): (Central) [tɾi.βi.ə.liˈd͡za]
• IPA^(key): (Balearic) [tɾi.vi.ə.liˈd͡za]
• IPA^(key): (Valencia) [tɾi.vi.a.liˈzaɾ]
• Homophone: trivialitzà
• Rhymes: -a(ɾ)

trivialitzar (first-person singular present trivialitzo, first-person singular preterite trivialitzí, past participle trivialitzat)

1. (transitive) to trivialize

• “trivialitzar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “trivialitzar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “trivialitzar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.