acunçar

Catalan

Etymology

From Vulgar Latin *comptiare. Compare Italian acconciare.

Verb

acunçar (first-person singular present acunço, first-person singular preterite acuncí, past participle acunçat)(transitive)

  1. to arrange artfully; to dress, trim
  2. (of stones) to work; to polish

Conjugation

    Conjugation of acunçar (first conjugation, ç-c alternation)
infinitive acunçar
gerund acunçant
past participle masculine feminine
singular acunçat acunçada
plural acunçats acunçades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present acunço acunces acunça acuncem acunceu acuncen
imperfect acunçava acunçaves acunçava acunçàvem acunçàveu acunçaven
future acunçaré acunçaràs acunçarà acunçarem acunçareu acunçaran
preterite acuncí acunçares acunçà acunçàrem acunçàreu acunçaren
conditional acunçaria acunçaries acunçaria acunçaríem acunçaríeu acunçarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present acunci acuncis acunci acuncem acunceu acuncin
imperfect acuncés acuncessis acuncés acuncéssim acuncéssiu acuncessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — acunça acunci acuncem acunceu acuncin
negative (no) — no acuncis no acunci no acuncem no acunceu no acuncin

Synonyms

Derived terms

  • acunçament
  • cunç

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.