arruïnar

See also: arruinar

Catalan

Etymology

From a- +‎ ruïna +‎ -ar.

Pronunciation

Verb

arruïnar (first-person singular present arruïno, first-person singular preterite arruïní, past participle arruïnat)

  1. to ruin
  2. to bankrupt

Conjugation

    Conjugation of arruïnar (first conjugation)
infinitive arruïnar
gerund arruïnant
past participle masculine feminine
singular arruïnat arruïnada
plural arruïnats arruïnades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present arruïno arruïnes arruïna arruïnem arruïneu arruïnen
imperfect arruïnava arruïnaves arruïnava arruïnàvem arruïnàveu arruïnaven
future arruïnaré arruïnaràs arruïnarà arruïnarem arruïnareu arruïnaran
preterite arruïní arruïnares arruïnà arruïnàrem arruïnàreu arruïnaren
conditional arruïnaria arruïnaries arruïnaria arruïnaríem arruïnaríeu arruïnarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present arruïni arruïnis arruïni arruïnem arruïneu arruïnin
imperfect arruïnés arruïnessis arruïnés arruïnéssim arruïnéssiu arruïnessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — arruïna arruïni arruïnem arruïneu arruïnin
negative (no) — no arruïnis no arruïni no arruïnem no arruïneu no arruïnin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.