assenyalar

Catalan

Etymology

From a- +‎ senyal +‎ -ar.

Pronunciation

Verb

assenyalar (first-person singular present assenyalo, first-person singular preterite assenyalí, past participle assenyalat)

  1. to signal
  2. to show
  3. to state
  4. to point out

Conjugation

    Conjugation of assenyalar (first conjugation)
infinitive assenyalar
gerund assenyalant
past participle masculine feminine
singular assenyalat assenyalada
plural assenyalats assenyalades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present assenyalo assenyales assenyala assenyalem assenyaleu assenyalen
imperfect assenyalava assenyalaves assenyalava assenyalàvem assenyalàveu assenyalaven
future assenyalaré assenyalaràs assenyalarà assenyalarem assenyalareu assenyalaran
preterite assenyalí assenyalares assenyalà assenyalàrem assenyalàreu assenyalaren
conditional assenyalaria assenyalaries assenyalaria assenyalaríem assenyalaríeu assenyalarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present assenyali assenyalis assenyali assenyalem assenyaleu assenyalin
imperfect assenyalés assenyalessis assenyalés assenyaléssim assenyaléssiu assenyalessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — assenyala assenyali assenyalem assenyaleu assenyalin
negative (no) — no assenyalis no assenyali no assenyalem no assenyaleu no assenyalin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.