denotar
Catalan
Etymology
Pronunciation
Verb
denotar (first-person singular present denoto, first-person singular preterite denotí, past participle denotat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /ɔ/
- (transitive) to denote
Conjugation
Conjugation of denotar (first conjugation)
| infinitive | denotar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| gerund | denotant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | denotat | denotada | |||||
| plural | denotats | denotades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | denoto | denotes | denota | denotem | denoteu | denoten | |
| imperfect | denotava | denotaves | denotava | denotàvem | denotàveu | denotaven | |
| future | denotaré | denotaràs | denotarà | denotarem | denotareu | denotaran | |
| preterite | denotí | denotares | denotà | denotàrem | denotàreu | denotaren | |
| conditional | denotaria | denotaries | denotaria | denotaríem | denotaríeu | denotarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | denoti | denotis | denoti | denotem | denoteu | denotin | |
| imperfect | denotés | denotessis | denotés | denotéssim | denotéssiu | denotessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| affirmative | — | denota | denoti | denotem | denoteu | denotin | |
| negative (no) | — | no denotis | no denoti | no denotem | no denoteu | no denotin | |
Further reading
- “denotar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
- “denotar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “denotar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
- “denotar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
Portuguese
Etymology
Pronunciation
- (Brazil) IPA(key): /de.noˈta(ʁ)/ [de.noˈta(h)]
- (São Paulo) IPA(key): /de.noˈta(ɾ)/
- (Rio de Janeiro) IPA(key): /de.noˈta(ʁ)/ [de.noˈta(χ)]
- (Southern Brazil) IPA(key): /de.noˈta(ɻ)/
- (Portugal) IPA(key): /dɨ.nuˈtaɾ/
- (Southern Portugal) IPA(key): /dɨ.nuˈta.ɾi/
- Hyphenation: de‧no‧tar
Verb
denotar (first-person singular present denoto, first-person singular preterite denotei, past participle denotado)
Conjugation
Conjugation of denotar (See Appendix:Portuguese verbs)
1Brazilian Portuguese.
2European Portuguese.
Further reading
- “denotar”, in Dicionário Aulete Digital (in Portuguese), Rio de Janeiro: Lexikon Editora Digital, 2008–2025
- “denotar”, in Dicionário inFormal (in Portuguese), 2006–2025
- “denotar” in Dicionário Aberto based on Novo Diccionário da Língua Portuguesa de Cândido de Figueiredo, 1913
- “denotar”, in Dicionário infopédia da Língua Portuguesa (in Portuguese), Porto: Porto Editora, 2003–2025
- “denotar”, in Michaelis Dicionário Brasileiro da Língua Portuguesa (in Portuguese), São Paulo: Editora Melhoramentos, 2015–2025
- “denotar”, in Dicionário Priberam da Língua Portuguesa (in Portuguese), Lisbon: Priberam, 2008–2025
Spanish
Etymology
Borrowed from Latin dēnotāre. Doublet of denodarse.
Pronunciation
- IPA(key): /denoˈtaɾ/ [d̪e.noˈt̪aɾ]
- Rhymes: -aɾ
- Syllabification: de‧no‧tar
Verb
denotar (first-person singular present denoto, first-person singular preterite denoté, past participle denotado)
- (transitive) to show
- (transitive, linguistics) to denote
Conjugation
Conjugation of denotar (See Appendix:Spanish verbs)
Selected combined forms of denotar
These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
| with infinitive denotar | dative | denotarme | denotarte | denotarle, denotarse | denotarnos | denotaros | denotarles, denotarse |
| accusative | denotarme | denotarte | denotarlo, denotarla, denotarse | denotarnos | denotaros | denotarlos, denotarlas, denotarse | |
| with gerund denotando | dative | denotándome | denotándote | denotándole, denotándose | denotándonos | denotándoos | denotándoles, denotándose |
| accusative | denotándome | denotándote | denotándolo, denotándola, denotándose | denotándonos | denotándoos | denotándolos, denotándolas, denotándose | |
| with informal second-person singular tú imperative denota | dative | denótame | denótate | denótale | denótanos | not used | denótales |
| accusative | denótame | denótate | denótalo, denótala | denótanos | not used | denótalos, denótalas | |
| with informal second-person singular vos imperative denotá | dative | denotame | denotate | denotale | denotanos | not used | denotales |
| accusative | denotame | denotate | denotalo, denotala | denotanos | not used | denotalos, denotalas | |
| with formal second-person singular imperative denote | dative | denóteme | not used | denótele, denótese | denótenos | not used | denóteles |
| accusative | denóteme | not used | denótelo, denótela, denótese | denótenos | not used | denótelos, denótelas | |
| with first-person plural imperative denotemos | dative | not used | denotémoste | denotémosle | denotémonos | denotémoos | denotémosles |
| accusative | not used | denotémoste | denotémoslo, denotémosla | denotémonos | denotémoos | denotémoslos, denotémoslas | |
| with informal second-person plural imperative denotad | dative | denotadme | not used | denotadle | denotadnos | denotaos | denotadles |
| accusative | denotadme | not used | denotadlo, denotadla | denotadnos | denotaos | denotadlos, denotadlas | |
| with formal second-person plural imperative denoten | dative | denótenme | not used | denótenle | denótennos | not used | denótenles, denótense |
| accusative | denótenme | not used | denótenlo, denótenla | denótennos | not used | denótenlos, denótenlas, denótense | |
Further reading
- “denotar”, in Diccionario de la lengua española [Dictionary of the Spanish Language] (in Spanish), online version 23.8, Royal Spanish Academy [Spanish: Real Academia Española], 10 December 2024