descol·locar

Catalan

Etymology

From des- +‎ col·locar.

Verb

descol·locar (first-person singular present descol·loco, first-person singular preterite descol·loquí, past participle descol·locat)

  1. (transitive) to displace, to shift, to remove
  2. (transitive, figurative) to disorient
  3. (reflexive) to shift oneself; (figurative) to become disoriented

Conjugation

    Conjugation of descol·locar (first conjugation, c-qu alternation)
infinitive descol·locar
gerund descol·locant
past participle masculine feminine
singular descol·locat descol·locada
plural descol·locats descol·locades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present descol·loco descol·loques descol·loca descol·loquem descol·loqueu descol·loquen
imperfect descol·locava descol·locaves descol·locava descol·locàvem descol·locàveu descol·locaven
future descol·locaré descol·locaràs descol·locarà descol·locarem descol·locareu descol·locaran
preterite descol·loquí descol·locares descol·locà descol·locàrem descol·locàreu descol·locaren
conditional descol·locaria descol·locaries descol·locaria descol·locaríem descol·locaríeu descol·locarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present descol·loqui descol·loquis descol·loqui descol·loquem descol·loqueu descol·loquin
imperfect descol·loqués descol·loquessis descol·loqués descol·loquéssim descol·loquéssiu descol·loquessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — descol·loca descol·loqui descol·loquem descol·loqueu descol·loquin
negative (no) — no descol·loquis no descol·loqui no descol·loquem no descol·loqueu no descol·loquin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.