col·locar

Borrowed from Latin collocāre (“place, put, assemble”). Compare the inherited doublet colgar.

• IPA^(key): (Central) [kul.luˈka]
• IPA^(key): (Balearic) [kol.loˈka]
• IPA^(key): (Valencia) [kol.loˈkaɾ]

• Audio (Barcelona):

  (file)

• Rhymes: -a(ɾ)

col·locar (first-person singular present col·loco, first-person singular preterite col·loquí, past participle col·locat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /ɔ/(transitive)

1. to put, place (a physical object)
2. to put, place, post (into e.g. employment)
3. (volleyball) to set
4. (colloquial) to get high (cause to be under the influence of a drug)
5. (reflexive) to position oneself; (colloquial) to get high

• col·locador
• descol·locar

• col·locació

• “col·locar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “col·locar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025